Ander Mirambell en plena sortida davant els anells olímpics de Pyeongchang 2018

Trajectòria

Un somniolímpic.

Després de quatre Jocs Olímpics, el més bonic de la meva carrera esportiva ha estat compartir amb la gent que estimo el que ha anat bé i el que no tant. Gràcies a tothom per empènyer el trineu.

Ander Mirambell

El palmarès en xifres

Cursesinternacionals
Representant Espanya
181
JocsOlímpics
Vancouver 2010Sochi 2014Pyeongchang 2018Pequín 2022
4
Copesdel Món
El circuit més exigentdel skeleton mundial
92
Campionatsdel Món
Onze presències
11
Campionatsde Nord-amèrica
2016 i 2020més un subcampionat el 2022
2
Medallesinternacionals
8 victòries1 plata5 bronzes
14
Campiód’Espanya
El primer de la històriadel skeleton espanyol
1r
Abanderatolímpic
Cerimònia d’oberturade Pequín 2022
1x

Catorze temporades en tres temps

Començar.

Sense pista de gel a Espanya, sense federació al darrere i sense cap espanyol a qui mirar. Un viatge amb cotxe particular des de Calella fins al nord d’Europa i quatre temporades d’entrenament fins a consolidar-se a l’elit.

Insistir.

Catorze temporades, quatre cicles olímpics, uns quants passos pel quiròfan i una Copa Amèrica guanyada amb el lligament creuat anterior trencat. La constància per davant del talent.

Deixar empremta.

Es va retirar el 2022 i va deixar enrere nou pilots espanyols competint, un casc al museu olímpic de Lausana i un esport que ja no depèn d’una sola persona.

Les fites

De Vancouver al llegat

2010
Vancouver: el debut olímpic
El somni olímpic es va fer realitat el febrer del 2010, el dia que feia 27 anys. Enrere quedaven uns quants passos pel quiròfan i una inversió econòmica personal importantíssima. Va escriure un llibre, «Rompiendo el Hielo», on explica les aventures que va viure per arribar-hi.
2014
Sochi: la confirmació
La confirmació d’un pilot espanyol a l’elit del skeleton, amb una gran evolució a la sortida gràcies a la feina del seu preparador físic, Bernat Buscà, i de la mà del seu germà i entrenador, Toni Mirambell. Un cicle difícil: la seva progressió va fer que altres països deixessin d’entrenar amb ell.
2016
Campió de la Copa Amèrica
Un dels moments més feliços de la seva carrera. Va competir amb el lligament creuat anterior dret trencat i es va pagar ell mateix la gira final pels Estats Units. Va ser clau la feina del fisioterapeuta Fidel Sust i del seu germà per guanyar dues curses a Calgary, una a Park City i dues a Lake Placid.
2018
Pyeongchang: els Jocs de la seva mare
Semblava impossible arribar-hi després de les lesions. A l’inici de la temporada van diagnosticar un càncer a la seva mare. Va convertir aquella desgràcia en motivació i va aconseguir compartir amb ella i amb tota la família les baixades olímpiques. Va ser el millor moment de la seva carrera esportiva: dos mesos després, ella va morir.
2020
Doblet històric
Primer europeu a fer doblet a la Copa Amèrica en guanyar el títol per segona vegada, una cosa que només un americà havia aconseguit abans. Amb aquest èxit es converteix en un dels pilots més importants de la història d’aquest esport.
2022
Pequín i el rècord de Saint Moritz
Les places baixaven de trenta a vint-i-cinc. Tot i així es va classificar a l’última cursa de la Copa del Món a Saint Moritz, on va marcar el rècord històric de velocitat punta del circuit: 139,9 km/h. En acabar els Jocs, el seu casc va passar a formar part del museu del Comitè Olímpic a Lausana.
El Confidencial
2022
Abanderat d’Espanya
A la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics d’Hivern de Pequín 2022 va ser escollit abanderat de la delegació espanyola. Un honor i una responsabilitat que el va convertir en símbol de l’equip i de tot el país, i un reconeixement a quatre Jocs representant Espanya.
2022
Penja el trineu
«Sento aquest moment no com un comiat, sinó com una oportunitat d’agrair l’esforç de tothom.» Als 39 anys, després de catorze temporades, quatre Jocs Olímpics i onze Mundials, deixa de competir per fer d’entrenador i director esportiu de la Federació Espanyola d’Esports de Gel.
RTVE
Avui
El llegat
Un projecte únic al qual es van presentar més de quaranta candidats i del qual van sortir els nou pilots de skeleton que van representar Espanya la temporada 2022/2023. D’aquí neix «Skeleton Serious Kids», la pel·lícula dirigida per Daniel Torres Vergé i Jaime Ballada Larrasa.
RTVE Play

El comiat, 2022

«Sento aquest moment no com un comiat, sinó com una oportunitat d’agrair l’esforç de tothom per aconseguir aquests resultats. Em sento com el corredor que creua la línia de meta i s’abraça a la família, que l’està esperant. M’hauria encantat dir adéu al Mundial de Saint Moritz, el meu circuit preferit, però el meu futur personal i el del skeleton a Espanya em demanen que deixi de banda el trineu.»

«Vull donar les gràcies, en especial, a Bernat Buscà, el meu preparador físic de sempre i molt més que un amic; als professionals del CAR de Sant Cugat; als meus entrenadors, Ueli, Mickey, Martin Rettl i Richard Bromley; a tots els rivals i companys d’aquests anys, que han estat la meva família durant molts mesos cada temporada; als professionals de la IBSF; a les institucions que han permès que el skeleton sigui on és (RFEDH, CSD i COE); i als meus amics i encarregats de comunicació, Alberto Montenegro i Cristian Mestres. Però, sobretot, a la meva família, sense la qual res d’això no hauria estat possible.»

Skeleton Serious Kids